LA DISLEXIA A SECUNDARIA

Aquests són alguns dels senyals d’alerta per als pares i professors:

  • Hi ha una discrepància entre capacitat de l’alumne i el seu rendiment en els estudis. Pot semblar una persona poc treballadora, desordenada, distreta, desinteressada, i fins i tot conflictiva …
  • Tenen dificultats lingüístiques (sobretot fonològiques): formar rimes, descompondre mots en síl.labes. Sovint deformen paraules, ometen, confonen i substitueixen sons, els costa discriminar la síl.laba tònica.
    Tenen dificultats en l’ús del temps: matí / tarda / nit; avui / demà / ahir,… Confusions en l’ordre i la seqüència: dies de la setmana, mesos de l’any, etc.
  • Apareixen trastorns en processos maduratius, com ara la percepció, la psicomotricitat i l’atenció. Traç insegur, problemes d’orientació (dreta / esquerra,… ), dificultat per seguir un ritme, etc.
  • Falta d’habilitat en àrees instrumentals bàsiques: errors en el càlcul. Els costa l’automatització dels aprenentatges.
  • Presenten problemes per utilitzar la memòria de forma eficaç: “el que saben avui no ho recorden demà”.
  • Tenen problemes en l’organització de les activitats quotidianes i del treball: s’obliden els llibres, l’agenda, etc.
  • Els costa dur a terme diverses ordres si les reben totes seguides.
  • Poden caure repetides vegades en els mateixos errors ortogràfics moments després d’haver-los corregit.
  • Necessiten més temps que la resta d’alumnes per ordenar les dades, llegir enunciats, acabar els treballs o els exàmens. El tipus de lletra, la qualitat de les fotocòpies, la disposició de la informació a la pissarra, tenen més importància per a ells que per als altres alumnes.
  • Es cansen abans i perden la concentració més fàcilment. La distribució racional dels treballs i exàmens els és fonamental.
  • Les matèries que es basen en l’estudi dels apunts de classe els suposen un greu desavantatge, ja que els seus apunts solen ser poc clars o incorrectes.